relieveKallisté, és el nom que l’hi van donar a Còrsega els comerciants grecs de l’antiguitat. Kallisté significa : la més bonica. Els grecs, que voltaven tota la Mediterrània, creien que era l’illa més maca del Mare Nostrum. S’ha de dir, per ser justos, que també anomenaven així l’illa grega de Santorini.

La història geològica de Còrsega, i el fet que sigui una illa, han propiciat que ara hi trobem un paisatge molt especial. Un petit i escarpat massís alpí, amb els seus llacs de muntanya, solcat per rius, envoltat de boniques fagedes, boscos de castanyers, i magnífiques pinedes. Tot sorgint de les aigües de la Mediterrània. Un paradís pel senderisme.

Al nord, trobem les muntanyes més altes de l’illa, i també les més escarpades : el Mt. Cintu, sostre de Còrsega, (2706 m), el conjunt Paglia Orba (2525 m) – Mt. Tafunatu (2343 m), Mt. Rotondu (2622 m), i Mt. d’Oru (2323 m), per citar els pics més emblemàtics. I les seves valls, com la Restonica, Tavignanu, Golu, Spelunca, Spasimata, entre d’altres. Aquí trobem dos dels recorreguts estrella de l’illa, el Mare e monti nord, i les etapes més espectaculars del famós GR-20.

Després de diversos viatges a Còrsega, l’any 2010, a la tardor, em vaig instal·lar una temporada al sud de l’illa, a la regió de l’Alta Rocca, diuen que és un dels llocs més macos de Còrsega, cosa difícil de dir… Allà vaig estar col·laborant amb una empresa, ubicada a Serra di Scopamene, bonic i enlairat llogaret de muntanya. En aquesta empresa les activitats giraven entorn del medi ambient, i dels ases, rutes de senderisme i educació ambiental, acompanyats d’aquests simpàtics animals.

Al centre i al sud de l’illa les possibilitats són moltes : Bosc de Vizzavona, Mt. Rinosu (2352 m), Col di Verdi, GR-20 sud, Prati, Usciolu, Plateau de Coscione, Mt. Alcudina (amb 2134 m. és el pic més alt del sud), Mare a mare centre, Mare a mare sud, Agulles de Bavella…

I a llarg del seu litoral també ens esperen kilòmetres i kilòmetres de corriols. A la punta nord, el famós Capu Corsu, o Cap Corse, amb el seu Sender dels Duaners. Just al sud, el Desert dels Agriates, prop de 40 kilòmetres vorejant la costa. Continuem cap el Golf de Girolata, i el seu Camí del Carter. Seguim per les Calanques de Piana, i pel Golf  de Sagone. Ja més al sud, Campomoro, caos de blocs de siluetes surrealistes. Roccapina, amb el seu lleó petrificat. I ja a l’extrem més meridional de l’illa, trobem el Capu Pertusatu, envoltat pels espectaculars penya-segats de Bonifaziu.

Xavi Flores

P1000317

                                                                              Foto : imatgesxaviflores.com